Coses a fer a Beirut

Demà marxem cap a Beirut, dissabte fem la primera excursió i potser ens banyarem al mar!!

A Beirut vull fer moltes coses: conèixer la ciutat, passejar, asseure'm a un cafè i veure passar la gent... aprendre àrab, conèixer gent, visitar llibreries i passar-m'hi estones fullejant llibres... m'han parlat de diversos autors: Huda Barakat, Elias Khoury, Ghassan Kanafani... tambéde Hanan Al-Shaykh, i de dos poetes, Mahmud Darwish i Maram Al-Masri. No he llegit res d'ells, estic esperant a arribar allà i deixar que la ciutat m'inspiri. De moment, pel viatge m'enduc el llibre de l'Amin Maalouf, Origins, en francès, i els apunts d'àrab, per repassar l'alfabet.

El somni continua

Després de més d'un any de sommiar amb altres coses, un altre somni està a punt de fer-se realitat: viatjar a Líban, aprendre àrab i visitar les ciutats de les meves fantasies quan era estudiant d'arqueologia: Tiro, Sido, Biblos... Una bonica manera d'ajuntar les dues de les meves passions: arqueologia i llengües.

Aquest agost viatjo a Beirut a aprendre àrab, a la Universitat Saint Joseph. També visitaré indrets importantissims per a la nostra història com a part d'aquesta mediterrània que a la vegada que ens uneix, també ens separa.

Per fi, les fotos!!!

Per fi he pogut posar les fotos a internet, espero que les disfruteu!! Només és una "petita" mostra de les que vam fer durant tot el viatge, masses per penjar-les a la xarxa...

Namasté!!

Arribant a Varanasi

Ja som quasi a Varanasi, dema ens n'anem cap alla, en tren, arribem a la matinada del 20. Ja hem passat Jaipur, la ciutat rosada, amb la seva impressionant desfilada del dia de la Independencia: 100 elefants!! si, si, 100!! increible! Pero el que posa la pell de gallina i et corpren es la visio del Taj Mahal... Entres al recinte previ control de seguretat, avances per un cami empedrat on a banda i banda hi ha jardins, tombes a la dretai et trobes davant d'una grandiosa porta de pedra rosada amb inscripcions en arab i amb incrustacions de pedres preciosas en el marbre mes blanc que hagueu vist mai, treus el cap per la porta i alla esta, amb la seva impresionant figura, el Taj, et quedes sense respiracio perque de fet, nomes veus la part central, a mida que avances i es va obrint la perspectiva van apareixent mica en mica els quater minarets que l'encerclen i de cop i volta, alla el tens, el mes gran monument fet a l'amor que hi ha sobre la terra, i amb ell, multitud de turistes fent-se fotos en les posicions mes insospitades i amb ells milers de families indies i parelles indies que tambe van a retre el seu homenatge particular al monument...
El millor del Taj, veure asseguda davant, a bastants metres, com mica en mica va canviant de color, passa del blanc al daurat mes brillant, del daurat al rosa i del rosa al blau, la pau que et dona, tot i la quantitat de gent que t'envolta es una pau que pocs llocs pots arribar a sentir...

els contrastos...

aixo es una passada, no tinc paraules per descriure tot el que estem visquent cada dia, a vegades sembla que estem dins d'una peli de bollywood, a vegades sembla que estiguem dins de La ciutat de l'Alegria, a vegades sembla que estiguem al Marroc o a Egipte, pels mercats i bazars que visitem, i a vegades sembla que estiguem a Lloret pel seguit de botigues amb roba pollosa hippie que hi ha porta per porta, aixo ens va passar a Udaipur, on davant un escenari fantastic com era un llac amb temples de color blanc amb el palau del maharaha, els carrers del voltant eren autentics bazars per turistes despistats on sense que te n'adonis surts amb quatre catifes, dues bosses, tres quadres, dos bracalets i sis anells: come, come, only looking, it's free! where are you from? that is a good item, I show you...

Pero la India te un encant que es mereix la visita, es com retrocedir 300 anys enrera, ja us dic, un conte... Estem flipant, jo he trigat una setmana a situar-me, ara just som a la meitat, i ens queda molt per veure, cada dia es una sorpresa.

Hi ha moltes coses a explicar: ocells de tots colors, aguiles, diferents rapacos, garces blanques amb taques marron, micos als arbres i al peu de la carretera, dormedaris, camells, elefants, bufals, vaques (es clar!), ases, cabres, porcs, impalas...

Aixo es un petit trocet de tot el que ens esta passant!

el somni s'ha complert

Fa una setmana que som a la India i qualsevol cosa que ens haguessim pogut imaginar es quedava curta per tot el que hem vist. De moment cap foto i n'hem fet moltes!, pero es impossible, la connexio a internet es molt precaria. Pero puc dir de quin color son els somnis, de tots els de l'arc de sant Marti, a cada cantonada un Namaste i un somriure, camells, elefants, micos, vaques, per tot arreu, fortaleses del contes de les mil i una nits, dones vestides amb saris de tots els colors, treballant a la carretera, si, amb pic i pala, portant els nens a coll, amb la llenya al cap, carretons plens de gra o de terra arrossegats per camells, turbants de color fucsia o taronja encegador, pavos reals d'un blau tant intens que t'has de pessigar per saber que no estas sommiant...

L'adaptacio complicada perque es tot tant esclatant que no reacciones, trigues dies a creure't que realment ets aqui, que aixo es aixi, que existeix... Delhi, un caos, Mandawa un petit poblet ple de palaus pintats, carrerons amagats i misteriosos, venedors de fruita... Bikaner, la primera sensacio al desert amb el sorprenent temple de les rates, es impresionant el munt de rates que hi ha corrent amunt i avall, dormint panxa amunt, bevent llet que els deixen els hindis...Jaisalmer, increible, una ciutat de conte, mirant les muralles semblava veure l'Aladin creuant el cel en la seva catifa voladora...Jodhpur una altra perla, un mercat alucinant, botigues de teles de tots els colors, olors d'especies, olor de te... Ranakpur, l'hora dels micos, desenes de micos a tot arreu, sense vergonya, se t'acosten a xafardejar, igual que la gent... Udaipur, els elefants, hem vist el primer...

Pero no tot es de somni a la India, hi ha la realitat de la gent que se et tira a sobre demanant-te rupies, euros, caramels, boligrafs, un somriure, un hello!, un namaste, hi ha la realitat de les dones treballant, rentant la roba als rius, carregant feixos de llenya, garrafes d'aigua, feixos de palla, de la ruralitat del pais, en el sentit rural, de viure del camp, son pagesos i pastors, pastors de camells, de cabres, de bous i vaques, de xais... del color dels temples hindis, de la sobrietat dels jainistes, dels trens a petar...

Ja quasi hi som!

Avui és dimarts nit, ens queda una nit més i volem a Delhi, el nostre somni a punt de fer-se realitat! Estem nervioses, expectants, que ens trobarem allà, perquè estem segures que qualsevol cosa que ens imaginem aquí serà completament diferent allà, com correspon als somnis... I a la vegada, emocionades, perquè ens imaginem aquella terra plena d'història, d'olors, de colors, de miseria, de patiment, d'alegria, de festa, ens imaginem al desert, a la selva, ens imaginem al nostre Indigo, ens imaginem a les carreteres, a Delhi, a Mandawa, a Bikaner, a Varanasi, a qualsevol dels llocs on anem, ens imaginem la gent que ens hi trobarem...

Aviat us hi explicarem, paciència... la mateixa que tenim i no tenim nosaltres...

Namasté...