Ja som quasi a Varanasi, dema ens n'anem cap alla, en tren, arribem a la matinada del 20. Ja hem passat Jaipur, la ciutat rosada, amb la seva impressionant desfilada del dia de la Independencia: 100 elefants!! si, si, 100!! increible! Pero el que posa la pell de gallina i et corpren es la visio del Taj Mahal... Entres al recinte previ control de seguretat, avances per un cami empedrat on a banda i banda hi ha jardins, tombes a la dretai et trobes davant d'una grandiosa porta de pedra rosada amb inscripcions en arab i amb incrustacions de pedres preciosas en el marbre mes blanc que hagueu vist mai, treus el cap per la porta i alla esta, amb la seva impresionant figura, el Taj, et quedes sense respiracio perque de fet, nomes veus la part central, a mida que avances i es va obrint la perspectiva van apareixent mica en mica els quater minarets que l'encerclen i de cop i volta, alla el tens, el mes gran monument fet a l'amor que hi ha sobre la terra, i amb ell, multitud de turistes fent-se fotos en les posicions mes insospitades i amb ells milers de families indies i parelles indies que tambe van a retre el seu homenatge particular al monument...
El millor del Taj, veure asseguda davant, a bastants metres, com mica en mica va canviant de color, passa del blanc al daurat mes brillant, del daurat al rosa i del rosa al blau, la pau que et dona, tot i la quantitat de gent que t'envolta es una pau que pocs llocs pots arribar a sentir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada